metrovalencia.com   Portada Principal Mapa Web Versión en español English Version
evolució de la xarxa  
inici/coneix metrovalencia /evolució de la xarxa

seleccione opció

  · Dades xarxa metro
  · Instal·lacions
  · Parc mòbil
  · Metrovalencia creix
  · Evolució de la xarxa

 

Evolució de la xarxa
Fins a l'inici de les activitats de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) la xarxa de Ferrocarrils de Via Estreta de València s'havia configurat com una xarxa de rodalia clàssica, amb notable importància en l'àmbit d'àrea metropolitana i escassa influència en els fluxos de desplaçaments estrictament urbans.
1988
A l'octubre de 1988 es va obrir el primer tram subterrani de la xàrcia que, a través d'un recorregut de 7 quilòmetres, va unir les línies de rodalia de Llíria, Bétera i Rafelbunyol, situades al nord de la ciutat, amb la línia de Villanueva de Castellón, localitzada en el sud.
1994

Al maig de 1994 es va posar en servici el primer tram de la Línia 4 de tramvia. Amb esta actuació València va ser pionera a Espanya en la reimplantació d'este sistema de transport.
El primer tram de la Línia 4 del tramvia tenia 9,7 quilòmetres de longitud i tenia
21 estacions. El seu recorregut, que coincidix en gran part amb l'antic traçat de
la línia Ademús–el Grau va possibilitar la connexió del conjunt de les línies de metro
amb zones d'alta demanda com la Universitat Politècnica, el nou Campus de la
Universitat Literària de València i la platja de la Malva-rosa.

1995
Al maig de 1995 es va obrir al públic la nova penetració en subterrani de la Línia 3 del metro, des de l'estació de Palmaret fins a Albereda. En este tram de 2,9 quilòmetres de longitud es van construir 4 noves estacions.
1998

Al setembre de 1998 es va prolongar la Línia 3 des de l'estació d'Albereda fins a la d'avinguda del Cid i es va posar en servici el ramal entre Colom i Jesús. Esta actuació va constituir una fita clau en l'evolució de Metrovalencia i en el desenrotllament del transport públic de València i la seua àrea metropolitana. Els dos nous trams, a través dels quals es va prolongar la Línia 3, recorren diverses de les zones de major afluència urbana, i la seua posada en marxa va permetre l'articulació de les diferents línies de metro i tramvia, i la connexió d'estes amb l'estació central de RENFE a València. L'entrada en servici d'estos trams de prolongació de la línia va provocar un espectacular increment de viatgers en el conjunt de la xarxa.

Coincidint amb l'obertura d'estos trams de la Línia 3, les línies 1 i 2 del metro van passar a operar com una única línia (la Línia 1) que es bifurca des de l'estació d'Empalme en direcció a Bétera o a Llíria

1999

Al març de 1999 es va prolongar la Línia 4, fins a TVV. El nou tram té cincs parades i atén importants centres de demanda com l'ambulatori de la Granja, el Campus Universitari de Burjassot i el mateix centre de TVV.

Al maig de 1999 es va completar la Línia 3 amb la prolongació fins a Mislata-Almassil, que proporciona a esta població amb més de 42.000 habitants una alternativa còmoda i eficaç de connexió amb el centre de la ciutat de València. Este últim tram de la Línia 3 té 2,198 quilòmetres de recorregut i té 3 estacions.

Al setembre de 1999 es va posar en servici el ramal de Línia 4 fins al recinte de la Fira València, per a facilitar l'accés d'expositors, industrials i públic en general, als distints certàmens que s’hi desenrotllen. Es cobria amb esta actuació una vella aspiració de la institució firal que desenrotlla una funció de gran importància per a l'economia de València.

2001

Al març de 2001 es va inaugurar la nova estació d'Empalme que es convertix en un important eix intermodal de València i la seua àrea metropolitana. La nova estació servix de connexió entre la Línia 1 de metro i la Línia 4 de tramvia i permet l'intercanvi amb els autobusos de l'EMT i metrobús.

2003

A l'abril de 2003 es va posar en servici el primer tram de la nova Línia 5, que proporcionarà en el futur un enllaç entre la façana marítima de València (Balcó al Mar) i l'aeroport de Manises. El primer tram té tres noves estacions (Arangón, Amistat i Ayora) i 2,300 quilòmetres de recorregut.
La nova línia configurarà un eix de connexió entre els tres grans centres generadors de mobilitat de l'àrea - port, aeroport i estació central de RENFE -que quedaran plenament articulats amb la xarxa de transports urbans i metropolitans, i es connecten, a més, amb la xàrcia de metro les poblacions de Quart de Poblet, Manises i Riba-roja de Túria.

2004

Al setembre de 2004 es va posar en servici el ramal subterrani d'accés a Torrent i l'estació Torrent Avinguda. Emplaçada al costat de l'avinguda del País València, en una zona de notable expansió de la ciutat, millora notablement les comunicacions de Torrent amb la ciutat de València i el conjunt de l'àrea metropolitana.

2005

Al setembre del 2005 va entrar en servici la prolongació de la T-4 fins Mas del Rosari. El tram, amb una longitud pròxima als 3 quilòmetres, compta amb cinc parades: TVV, Santa Gemma, Tomas y Valiente, La Coma i Mas del Rosari. A través d'este recorregut, que discorre pels termes municipals de Burjassot i Paterna, la T-4 dóna servici a la zona d'ampliació del Campus de la Universitat de València i a una extensa àrea en plena expansió urbanística.

A l'octubre es va posar en servici la nova estació de Bailén de la Línia 5 del metro.
Emplaçada junt amb el túnel de les Grans Vies, entre les estacions de Colón i Jesús, l'estació de Bailén serà el nuc de connexió intermodal de la xarxa de Metrovalencia amb la futura estació de Parque Central en què convergiran els servicis de l'AVE, proximitats, regionals i Grans Línies de Renfe.

Al desembre del 2005 es va inaugurar el ramal de prolongació de la Línia T-4 Lloma Llarga -Terramelar. Este ramal compta amb una parada i dóna servici als barris de Terramelar i Valterna emplaçats en el terme municipal de Paterna.

2007

A l'abril del 2007 es va posar en servici la nova estació d'intercanvi de la Línia 5 Marítim Serrería i la prolongació de la línia, en superfície, fins a la dàrsena del Port (parada de Neptú).

En l'altre extrem de la Línia 5, el mateix mes es va obrir al públic el tram de prolongació entre Mislata-Almassil i l'Aeroport de Manises. El nou tram compta amb sis estacions (Faitanar, Quart de Poblet, Salt de l´Aigua, Rosas i Aeroport).

Amb l'obertura d'estos nous trams la Línia 5 es culmina la configuració d'un important eix de transport públic que connecta els tres grans centres generadors de mobilitat de l'Àrea: Port, Aeroport i estació central de Renfe.

A l'octubre es va posar en servei la primera fase del Tramvia Orbital (línia T-6) que cobrix el trajecte entre la plaça Tossal del ReI i l'estació de Marítim-Serrería a través d'un recorregut de 9,2 quilòmetres.

Aquesta primera fase de la T-6 discorre pels barris de Torrefiel i Orriols, a través d'un nou tram tramviari de 2,45 quilòmetres, fins a convergir en el carrer Almassora amb la Línia 4. A partir d'aquest punt compartix plataforma amb la dita Línia 4 fins al bucle de Dr. Lluch, des d'on enllaça amb el tram tramviari de la Línia 5 finalitzant en l'estació de Maritím-Serrería.

 
1988 Primer tram subterrani
1988 Primer tram subterrani
Línia 1
1994 Apertura del primer tram

1994 Apertura del primer tram
T-4

11995 Estació Alameda
1995 Estació Alameda
1998 Estació Avinguda del Cid
1998 Estació Avinguda del Cid
1999 Prolongació del Tramvia
1999 Prolongació del Tramvia
a RTVV-Canal9
1999 Estació Nou d'Octubre
1999 Estació Nou d'Octubre
 
1999 Tramvía en Feria Valencia
1999 Tramvía en Feria Valencia
 
2001 Nova estació de Empalme
2001 Nova estació Empalme
 
2003 Estació Aragón
2003 Estació Aragón
2007 Parada Sant Miquel dels Reis
2007 Parada Sant Miquel dels Reis
  2005 estació Bailén  
2005 Tram TVV-Mas del Rosari
  2004 Estació Torrent Avinguda
2005 Estació Bailén
2005 Tram TVV-Mas del Rosari
2004 Estació Torrent Avinguda
 
inici
 
 
 
Accés a FGV
Accés a GVA
Accés a TRAM
 

Volver a Portada Mapa Web Versió en Valencià English Version