Lametro acull des del dijous 20 de setembre fins al dissabte 10 de novembre, l'exposició de Cuervas Mons.

El santanderí Antonio Cuervas Mons al qual recentment, i al nostre entendre de forma molt lleugera, s'ha tornat a emparentar amb Giorgio di Chirico.

Pintor en què el paisatge de la raó i la naturalesa adquirix una poderosa força simbòlica. Les arquitectures de Cuervas Mons (ximeneres, ruïnes, modernes torres de Babel, gratacels de vidre ...) no tenen perfils metafísics: parlen a l'espectador de la passió i de l'orgull de l'home. La geometria es posa al servici d'un elevat discurs moral i el paisatge, sols o contrastat amb els edificis, subratlla l'omnipresència de la naturalesa, que venç tot designi humà, pel seu mateix poder (famolenques llacunes que devoren cases) o per la seua bellesa (el blau del cel i d'eixe mar toujours recommence ).

Les figures femenines, el sorprenent maniquí viu i carnal i els toreros enfrontats a redolins en tenebres aporten varietat a una obra que fuig tant de l'absència de significat com del relat bast i estrident.

Julio Martínez Mesanza