metrovalencia.com   Portada Principal Mapa Web Versión en español English Version
productes especials - bicimetro  
inici/viatja amb metrovalencia/productes especials/bicimetro/estructura

seleccione opció

  · Introducció
  · Perquè esta xarxa
  · Elecció de les rutes
  · Estructura
  · Les 18 rutes

rutas

R1

 Aragón - Rafelbunyol

R2

 Benimàmet - Neptú

R3

 Ayora - Alboraya

R4

 El Clot - Paterna

R5

 Lliria-Bétera

R6

 Llíria - El Clot

R7

 Marjal del Moro

R8

 Bétera - Rafelbunyol

R9

 Bétera - Godella

R10

 Carlet - Massalavés

R11

 Valencia - Picassent

R12

 Picassent - Picanya

R13

 Picassent - Alginet

R14

 Alberic - V. Castellón

R15

 Séquia de Montcada

R16

 La Llíria Ibèrica

R17

 De Llíria a Rafelbunyol

R18

 Parc Natural Túria

accés a normes bicimetro

l'estructura i l'información en cada una de les rutes

    Amb la finalitat de disfrutar de la major part del patrimoni cultural, ambiental i paisatgístic dels pobles servits per la xarxa del metro (i de la ciutat de València), hem decidit estructurar la informació de cada ruta en els apartats següents:

  Número i nom de la ruta
    La numeració partix de les rutes situades més al nord i a l’oest. El nom genèric de la ruta es pren del paratge natural o cultural més rellevant de cada trajecte.
   
    Fotografies
      Es tracta d’obrir una finestra visual dels paisatges i dels monuments més rellevants de cada itinerari.
   
    Síntesi de les caracteristiques i atractius de la ruta
      Consistix en un breu text introductori d’aproximació al contingut global de la ruta. La finalitat última és que qualsevol es puga fer una idea d’allò que es trobarà en cada ruta solament en una lectura. Descriu els principals paratges naturals pels quals es passa i els nuclis urbans.
   
    Desenrotllament de la ruta
 

    Este apartat és el cos central de cada una de les rutes. El quilometratge és l’eix vertebrador, no sols del trajecte sinó que és la base fonamental sobre la qual descansen els textos, ja que cada punt quilomètric és fàcilment identificable en el pla de planta que acompanya cada ruta i ens permet situar en el context geogràfic adequat la informació que presentem en cada un dels punts.

Sobre el traçat de cada ruta i utilitzant la referència quilomètrica, s’anirà desgranant tot allò que considerem rellevant en un passeig amb bici com els que proposem. En concret, els temes són:

Fonts.

Arbres monumentals.

Ermites, santuaris, monestirs, castells, torres de vigilància...

Aspectes geomorfològics més rellevants. Com és el cas de penyes, penyals, barrancs, cims, muntanyes, vessants...

Masies, corrals, aqüeductes...

Vistes panoràmiques. Es descriu el lloc, la direcció de la vista panoràmica i quins paisatges s’hi observen.

Els nuclis urbans. Es comenten les principals característiques del municipi (la quantitat d’habitants, l’altitud, l’economia, etc.) i es descriuen els monuments arquitectònics (tant civils com religiosos) i les fonts urbanes d’ús públic.

   
    Els plans dels itineraris. Com traure'ls el màxim profit
 

    Situar-nos espacialment en qualsevol punt del recorregut és relativament senzill, encara que només siga de manera aproximada. Tenim com a punts de referència els nuclis de població, les vies de comunicació principals i la xarxa hidrogràfica; a més del quilometratge teòric del qual ens hem servit per a transmetre la informació escrita.

De qualsevol manera, cal recomanar-vos, per al correcte seguiment de les rutes, l’adquisició dels mapes del Servici Geogràfic de l’Exèrcit (SGE) o bé de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), a escala 1:50.000 i/o 1:25.000. L’interés d’utilitzar una escala o l’altra dependrà del nivell de profunditat amb què el viatger vulga acostar-se a les rutes. Se’n fa necessària l’adquisició perquè en els mapes que adjuntem en esta publicació tan sols s’ha cartografiat el discórrer de la ruta que proposem, es manté una representació del trajecte uniforme durant tot el seu recorregut i es dibuixa únicament la diferència entre els trams asfaltats i els que no ho estan sense especificar si són camins rurals, carreteres locals o comarcals. Pensem que d’esta forma els mapes que oferim queden més "nets".

   
 

  El pla de planta. El seu ús

 

    En el pla de planta ha quedat dibuixat el següent:

- Els nuclis urbans pels quals discorre cada ruta.

- El quilometratge de la ruta km a km. Volem aclarir que estos punts quilomètrics són teòrics, no existixen físicament sobre el territori, i són només una referència per a localitzar les nostres notes informatives, que espera tindre la vostra complicitat i observació perquè sapieu sempre on esteu. Creiem que amb la informació que oferim en els nostres mapes i l’adquisició cartogràfica que proposem teniu suficients dades.

- El topònim, la cota sobre el nivell del mar.

- La xarxa hidrogràfica amb els topònims dels barrancs i les rambles més importants

- El recorregut de les infraestructures viàries més rellevants, com a referència principal de cada un dels mapes.

- I per fi, els símbols (vegeu l’apartat de desenrotllament de la ruta i la llegenda en cartografia) que fan referència expressa a cada un dels temes i als llocs que comentem en els nostres textos i que recomanem que visiteu.

   


 
inici
Imprimir Inicio
 
 
 
Accés a FGV
Accés a GVA
Accés a TRAM
 

Volver a Portada Mapa Web Versió en Valencià English Version